EL PORT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
EL CABOTATGE
Comentàvem en la primera entrega d’aquest RACÓ DE LA MEMÒRIA que als anys trenta hi havia tres tipus de navegació de cabotatge que tocaven a Sant Feliu. De proximitat, de mitja distància i gran cabotatge. A la segona entrega parlàvem del de proximitat. En aquesta ho farem del de mitja distància i del gran cabotatge , és a dir, del que realitzaven vaixells que efectuaven singladures de més d’un dia entre ports propers.
Uns eren motonaus, altres vapors, i encara velers o motovelers, que efectuaven un recorregut per la costa mediterrània, incloent Marroc, Algèria, França i Itàlia amb les seves illes de Còrcega, Sardenya i Sicília. També entrava en aquest servei Mallorca, però ja en l’entrega anterior hem vàrem parlar.
Alguns eren de països atlàntics, d’Anglaterra, Alemanya, Holanda i Suècia principalment, però efectuaven el recorregut pel nostre mar de port en port carregant mercaderies d’aquí i descarregant-ne dels seus països o que havien carregat de camí, en ports anteriors. També participaven del cabotatge vapors de navilieres espanyoles, sobre tot la sevillana Ybarra amb els seus Cabos.
En tots els casos, la mercaderia carregada a Sant Feliu de Guíxols quasi exclusivament era el suro, ja fos manufacturat, aglomerat, serradures o taps. Als anys trenta apareix una nova mercaderia. L’àcid tartàric, de la fàbrica gironina Indústrias Químicas y Tartáricas d’en Josep Encesa, el promotor de la urbanització de S’agaró. El tren petit ja havia arribat al port i, per tant, li venia de camí, al seu pas per Palau Sacosta, on estava ubicada la fàbrica, carregar l’àcid. Més tard n’apareix una altre, el mineral de les mines d’Osor.
Els destins d’aquestes càrregues eren els ports de Londres, Liverpool, Marsella, Livorno, Hamburg, Rotterdam…
Les navilieres: la McAndrews & Co, que ja en vàrem parlar. A més la holandesa NV Koninklijke Nederlandsche Stoomboote mij; la sueca Trellesborgs Angfartygs a/b; les alemanyes Rederi A/B Svenska Lloyd i Robert M. Sloman jr. ; Dampfs ges “Neptun” d’Hamburg; Lloyd mediterraneo d’ Itàlia; les espanyoles Sota y Aznar; Sucesor de Vda. de Illueca. etc.
En quant a les mercaderies descarregades, els productes agrícoles i la pasta de fusta són les principals. La pasta de fusta era per a les fàbriques de paper de Sarrià de Ter, Besalú, Sta. Coloma de Farners i Sant Joan les Fonts i els productes agrícoles tenien diversos mercats. Crida l’atenció la quantitat d’espart i garrofa que arribaven a Sant Feliu.
L’origen d’aquests productes era sobretot el litoral de llevant: el país valencià, Múrcia i Andalusia oriental, que proporcionaven fruita, espart, sal i hortalisses i suro de Huelva. D’Algèria i Marroc venia suro per a les fàbriques de la zona i també llenyes tintòries. De Sardenya i Sicília també arribava una petita quantitat de suro.
Als anys cinquanta, els productes alimentaris deixen, a poc a poc, de ser presents al moll de Sant Feliu, degut a la millora de les comunicacions terrestres, tant carreteres com ferrocarril que era l’opció preferida pel transport a curta i mitja distància. Continuen però present la pasta de fusta, procedent d’Escandinàvia i apareix el ciment i la polpa de remolatxa. En quan al suro, va disminuint la seva presencia fins desaparèixer completament en la dècada dels seixanta.
Valdés de Mac Andrews &Co imatge Fons Collell
Juan Illueca de Sucesores de Vda. Illueca imatge Fons Collell