A El racó de la memòria hi trobareu dades curioses de les activitats comercials als ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols durant la primera meitat del segle XX. Mercaderies, vaixells, navilieres, consignataris, tot un mon al voltant d’uns ports que lligaven uns pobles de l’Empordà amb tots els continents. Aquest mon portà la prosperitat a aquestes viles, juntament amb la indústria surera i les activitats relacionades, i no només, sinó que les comarques al voltant també es beneficiaren d’aquesta activitat mercantil.
Això va durar un segle, de mitjans els vuit-cents a la dècada dels cinquanta del segle passat.
De la informació extreta de l’Arxiu Històric Provincial de Girona, referides a aquests dos ports, hem seleccionat algunes dades que ens han semblat rellevants o curioses. N’hi hem afegit d’altres i algunes imatges de diverses procedències per fer-ho més amè.
-
Començarem per Sant Feliu de Guíxols, 1929.
En aquella època hi havia tres consignataris al port guixolenc: Pere Albertí, Josep Irla (l’últim President de la Generalitat republicana) i Vidal.
El tràfec al port era considerable. El suro, primera mercaderia exportada en les seves variants de rebuig, pelegrí, processat, pannes, … era omnipresent al moll però no era la única mercaderia visible. Pasta de fusta, cereals, carbó, terres minerals, també ocupaven un lloc als coberts o a l’aire lliure, esperant el seu torn de ser embarcades mars enllà o carregades en camions i carros per seguir el seu viatge cap a l’interior.
Dels nombrosos destins del suro en aquella època en destaca un de curiós: Cayenne, capital de la Guaiana francesa. En juliol de 1929 es varen carregar 5 tones de serradures de suro al vaixell “Mont-Cenis” de la Societé General de Transports Marítimes à Vapeur, procedent de Marsella i amb destí al port sud-americà. Es de suposar que la utilitat de les serradures seria per aïllar cambres frigorífiques, molt necessari donat el clima de les guaianes.
Un altre destí dels vaixells que carregaven a Sant Feliu, aquest més freqüent, era Kirckaldy. Aquesta ciutat i port de l’est d’Escòcia es subministrava de rebuig de suro en grans quantitats. El producte era emprat en la fabricació de linòleum, del que aquella vila escocesa era i encara ara és una gran productora. El rebuig de suro, ben molt, es barreja amb oli de lli o altres i, estès sobre una tela, conforma el paviment popularment conegut com a linòleum.
Kirckaldy és a prop de Newcastle on Tyne, on els mercants amb destí Sant Feliu, per tal de fer el viatge rodó, es proveïen de carbó de cock que es subministrava al port guixolenc.
Vapor Vilma, abans Thudhoe, de bandera noruega, de 1298 tones, Naviliera DS/AS Vilma, que feia viatges freqüents entre Newcastle on Tyne, Sant Feliu de Guíxols i Kirckaldy a finals dels anys 20.
Imatge Sunderlandships.com