EL PORT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS 1929 – 1936 (2)
LES RUTES COMERCIALS (1)
En aquell temps el cabotatge era el tipus majoritari de navegació emprat pels vaixells que visitaven el port guixolenc. Tot hi així, calia distingir tres nivells de cabotatge. Cabotatge proper, és a dir, que la singladura es podia efectuar en un sol dia; cabotatge mitjà, quan requeria uns pocs dies de navegació; i cabotatge d’altura o gran cabotatge, quan tot costejant, es visitaven ports que distaven diversos dies de navegació situats en països diferents.
En el primer cas, la casa consignatària Irla tenia un pailebot, de nom Comercio, de 70 tones, que efectuava setmanalment la ruta Barcelona – Blanes – Sant Feliu de Guíxols – Roses i tornada. A vegades incloïa Palamós i Cadaqués. Era un servei de recaderia. Es portava de Barcelona ciment, material de ferreteria, alguns aliments com ara fruita i llet, cartró, i cap a Barcelona carbó vegetal, taps de suro i altres tipus d’aquest material, també escorça per adobar. Cal tenir en compte que el transport per terra, a l’època, era molt més dificultós que ara, amb carreteres mal o gens enquitranades i camions de poc tonatge. Aquest servei no fallava mai, setmana rere setmana i va durar fins la Guerra Civil.
El segon tipus de cabotatge era el que movia més tones. L’efectuava principalment vapors de la companyia sevillana Ybarra: els “Cabos”: Cabo Toriñana, Cabo Quejo, Cabo San Sebastian, etc. els quals resseguien el litoral mediterrani espanyol visitant ports, des de Algeciras a Palamós, passant per Màlaga, València, Barcelona. etc. i amb destí final Marsella, Seta (Sète) i ocasionalment Gènova. A Sant Feliu carregaven suro per França i carbó vegetal cap al sud. La freqüència era quinzenal, amb diferents vaixells cada vegada.
En quan al cabotatge d’altura o gran cabotatge, els escandinaus, britànics i alemanys eren els ports de destí del suro carregat a Sant Feliu: Göteborg, Londres, Liverpool, Hamburg principalment, noliejats per navilieres com Svenska Lloyd, Mac Andrews and Co. i Damps Ges Neptun. Aquests vaixells de port base atlàntica feien el tramp pel Mediterrani occidental, amb escales a Sevilla, València, Barcelona, Palamós, Gènova, Marsella, Seta a més de Sant Feliu. Al port ganxó descarregaven aliments envasats o processats, espart, salvat, vi, procedents d’altres ports espanyols. El suro era pràcticament la única mercaderia carregada en aquests vaixells, en diverses modalitats: processat, rebuig, serradures, taps, etc.
La companyia anglesa McAndrews visitava Sant Feliu dos o tres cops al mes, amb diferents vapors, sempre carregant suro, manufacturat preferentment, amb destí Londres i Liverpool, sense descarregar mercaderia. Els noms dels vaixells feien referència a personalitats espanyoles, com ara Calderón, Pizarro, Colón, Ciscar, eta. La seva contrasenya portava els colors de la bandera espanyola, tant la monàrquica, com en el seu moment, la republicana, tal era la vinculació de la naviliera amb la península Ibérica, sobre tot pel transport de fruites i hortalisses o vi de xeres i o porto.
Alguns dels vapors d’aquestes companyies que visitaven sovint Sant Feliu eren: Bernicia, de 2142 tones, de la Svenska Lloyd; Bazan, de la Mc. Andrews & Co, de 1251 tones; Arion, de 2013 tones, propietat de Dampf Ges Neptun d’Hamburg. Vegeu imatges.
Cabo Carvoeiro de Ybarra imatge vidamaritima Bernicia de Svenska Lloyd imatge:Tynebuiltships.co.uk
