PROPERES ACTIVITATS

Març 17Casa de Cultura de Girona.

Presentació del llibre: L’EVOLUCIÓ DE LA NAVEGACIÓ CLÀSSICA EN EL TRANSCURS DEL TEMPS. D’en Joaquim Pla i Bartina, president honorari de l’AGAM.

Seguidament

Conferència:  LES ALGUES… QUÈ EN TRAIEM D’ELLES,  a càrrec de la Dra. Concepció Rodríguez Prieto, biòloga, professora de la Facultat de Ciències. Universitat de Girona. Versarà sobre els productes actuals o futurs proporcionats per les algues.

En relació al llibre L’EVOLUCIÓ DE LA NAVEGACIÓ CLÀSSICA EN EL TRANSCURS DEL TEMPS. d’en Joaquim Pla i Bartina us hem de comunicar que és una altre publicació de l’AGAM, aquesta vegada feta conjuntament amb la Facultat de Nàutica de la UPC, que augmenta la llista de les publicacions editades per nosaltres. Agraïm a n’en Joaquim Pla la feina feta en aquest llibre que compleix un cop més amb el compromís de la nostra associació amb la cultura marinera.

L’obra tracta dels canvis en la tecnologia emprada a través dels temps pels navegants per orientar-se en les seves singladures, descrit de forma rigorosa però accessible a tothom, il·lustrat amb imatges que el fan més entenedor.

El llibre està a disposició dels socis al preu de 15 euros i a 20 euros al públic en general.

Si esteu interessats en la compra, contacteu amb qualsevol membre de la junta o a través del nostre correu. agamgirona@gmail.com

L’acte començarà a dos quarts de vuit del vespre. Serà presencial i també retransmès en streaming

https://zoom.us/j/91295142998?pwd=QllwT3lKN2JiYkpscTVrbGIxQ3F0Zz09

Les activitat estaran  subjectes a la normativa i a les mesures higièniques i de prevenció vigents.

LA VANDÉE GLOBE

FINAL DE LA VENDÉE GLOBE

Enhorabona a Yannick Bestaven, guanyador de la Vendée Globe 2021. Aquest navegant a aconseguit el premi amb l’ajut de les deu hores i quart que el jurat li ha concedit de bonificació per haver acudit en auxili de Kevin Escoffier, quan aquest es trobava en serioses dificultats al sud del Cap de Bona Esperança.

Enhorabona per partida doble. Per haver aconseguit el premi i per no haver dubtat en socórrer un competidor en dificultats. La llei d’auxiliar un mariner en mar resta inamovible.

Molts ànims a Dídac Costa, que encara li queden alguns dies de navegació en solitari.

 

Adreces interessants

Aquí teniu una adreça d’interès facilitades pel nostre soci Benet Morera sobre el Cap Horn.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Cofrad%C3%ADa_de_los_Capitanes_del_Cabo_de_Hornos_-_Chile

 

 

CARTOGRAFIA DE PALAMÓS – EL PORT I LA VILA

EXPOSICIÓ AL MUSEU DE LA PESCA DE PALAMÓS

VISITEU L’ENLLAÇ    https://www.radiocapital.cat/el-museu-de-la-pesca-fa-un-recorregut-per-la-historia-de-palamos-des-del-segle-xvii-al-xx-mitjancant-la-cartografia-vinculada-al-municipi/

Una visita al port reial de Palamós dels segles XVII al XX i la seva relació amb la vila. Fins finals de febrer.

 

 

AJORNAMENT CONFERÈNCIA

Degut a les actuals circumstàncies, ens veiem obligats a suspendre la conferència del dia 13 de gener que havia d’impartir el Dr. Francesc Lleal.  La prudència i la responsabilitat, molt a desgrat nostre, ens obliga a prendre aquesta mesura.

Us tindrem informats de les activitats properes, en quant ho permetin les condicions de la pandèmia.

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE MEMÒRIES D’UN BUS CORALLER A L’ESCALA

El divendres 16 d’octubre es va celebrar a l’Escala, al Museu de l’Anxova i la Sal, la presentació del llibre MEMÒRIES D’UN BUS CORALLER, del nostre consoci Joan Pons i Hugas.

L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis Escalencs i amb totes les precaucions actualment obligatòries, va comptar amb la presència del Regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Escala, Sr. Martí Guinart i López, la directora del museu, Sra. Lurdes Boix i Llonch i un bon nombre de assistents, entre els quals una representació de l’AGAM. En Joan va fer una repassada al contingut del llibre, explicant diverses anècdotes de la seva vida de bus professional, recordant a antics companys que ja no hi son. Els assistents tingueren una real impressió de la dura vida dels submarinistes de fa quaranta i cinquanta anys, dels equipaments precaris que tenien i de l’esforç que calia per guanyar-se la vida en aquest ofici.

La pandèmia actual obligà a escorçar la part social en acabar l’acte però no va impedir que l’autor fos molt felicitat pels assistents.

VAIXELL MERCANT A VELA

El problema de la contaminació per gasos dels combustibles fa anys que preocupa als dissenyadors de vaixells mercants. Els enormes motors de combustió que els mouen emeten a l’aire tones de diòxid de carboni i òxids de nitrogen i ajuden a augmentar la quantitat global de gasos emesos a l’atmosfera i empitjorar el canvi climàtic. No és estranys doncs que els enginyers navals es preocupin de reduir aquests efectes. I per fer-ho dràsticament no hi ha res com el vent com a motor dels vaixells.

El Reial Institut Tecnològic de Suècia ha dissenyat un mercant, denominar, de moment Wpcc, de 210 metres d’eslora i 39 de mànega (encara està a nivell de model) impulsat per la força del vent per medi de cinc veles enormes, de 80 metres d’alçària, reduïts a 50 en cas de mal temps, i orientables per control remot. Les veles no seran de tela sinó de mescla de metall ultralleuger i fibres sintètiques, amb un perfil més proper a les ales d’avió que a una vela tradicional. El vaixell està dissenyat per transportar vehicles (entre 7000 i 8000 ) a través del Atlàntic (seran tots marca Volvo?). Això sí. Trigarà una mica més del habitual, 12 dies en lloc de 7 .

Per cert que en l’estudi del projecte hi han participat dos estudiants (Erasmus) de la Universitat Politècnica de Catalunya, Jordi Adroer i Jan Urquizu, que han quedat impressionats de les facilitats i medis materials amb que han comptat en la seva estada a Suècia.

METGES D’A BORD (i 4)

PERE VIRGILI I BELLVER  1699 – 1776

Fundador del Reial Col·legi de Cirurgia Naval de Barcelona

No podia faltar un metge català en aquestes pàgines dedicades a la medicina d’a bord. Poc conegut,  va ser un eminent professional que va donar una gran empenta a la medicina naval a Espanya i va escollir Barcelona com una seu d’Escola de Medicina Naval.

Va néixer a Vilallonga del Camp en 1699

Als 14 anys entrà d’aprenent de cirurgià amb un metge de Tarragona, el Dr. Gabriel Riera. Dos anys després va viatjar a Montpeller i Paris per estudiar medicina.

A la tornada, en 1725 s’allistà a l’exercit com a metge militar però en 1729 es passà a l’Armada.

En 1732 torna a Paris amb una beca reial per ampliar estudis de Medicina Naval.

En 1734 és destinat a Cadis on es casa. Poc temps després es va embarcar i efectuà dos viatges rodons a América com a metge d’a bord. Al continent americà fou testimoni de la precarietat dels serveis sanitaris a les colònies.

En 1737 li encarreguen l’organització de la Sanitat a Mèxic, l’Havana, Cartagena d’Índies i Aguada (Puerto Rico). A aquesta tasca hi va dedicar vuit anys que els va viure a diferents ciutats d’ América

Torna a Cadis en 1745 on funda el Real Colegio de Cirugía de la Armada. Ascendeix a Cirujano Mayor de la Armada.

En 1755 rep l’encàrrec de Carles III de fundar i presidir a Barcelona el Col·legi de Cirurgia Naval de Barcelona, el qual dirigeix fins la seva jubilació. Li atorga el títol de Marqués de la Salud.

Mor en 1776 a Barcelona.

Wikipedia.

galeriametges.cat

METGES D’A BORD 3 Dr. JAMES LIND

JAMES LIND pare de la medicina naval

En el recorregut per biografies de metges d’a bord no podia faltar James Lind que es coneix com a pare de la medicina naval  Ell va ser el descobridor de remeis per combatre el temut escorbut que tant de mal feia en les expedicions de llarga durada fins finals del segle XVIII. Però, a més, va establir procediments per mantenir la higiene i la salut a bord dels vaixells de la Royal Navy que, a poc a poc, es varen estendre per les marines de tot el mon. També va fer estudis per a la obtenció d’aigua potable per medi de la destil·lació d’aigua de mar i sobre la bona alimentació de les tripulacions, neteja de vestimenta i  cobertes, etc.

Neix a Edimburg en 1716. Estudia al Royal College of Surgeons of Edimburg.

Entra a la Royal Navy en 1739 com a metge i cirurgià.

Embarca i navega pel Mediterrani, Índies Occidentals i Costa Oest africana.

Acompanya a James Cook en el “HMS Salisbury” en el 2n viatge de Cook entre 1746 i 1747 al Pacífic.

En aquest viatge va proporcionar sucs de cítrics, sobre tot de llimona, a  part dels tripulants, observant de seguit que aquest no emmalaltien o milloraven ràpidament de l’escorbut. Tot seguit proporcionà els sucs a tota la tripulació aconseguint que des del punt de vista de la salut, el viatge de Cook fos un èxit.

Es retira de la marina en 1748

Escriu tractats sobre higiene i salut a bord i sobre l’escorbut en 1753. Va morir en 1794

La marina britànica no va tenir en compte les seves indicacions fins 1789 respecte del suc de llimona. Varen seguir l’armada francesa i les demés marines europees i americanes.

 

Dr. James Lind                                                                     HMS Salisbury

Imatges: Vikipedia

RACÓ LITERARI

Amb aquestes entrades donem per tancat el racó literari aquest curs. A la tardor ens tornarem a trobar.

De nou el concurs, un text d’en Francesc Lleal i una ressenya d’un llibre mediterrani de l’escriptor gironí Rafael Nadal.

 

CONCURS DEL 29 DE JUNY

SOBRE ILLES o MARS I ESCRIPTORS

Aquesta setmana, en que ens acomiadem per aquest curs, us proposo aquestes preguntes sobre escriptors, la seva obra i la relació que varen mantenir amb algunes illes. Que tingueu un bon estiu i llegiu força.

1.- George Orwell va acabar l’obra 1984 en una illa de les Hèbrides on hi havia anat a buscar tranquil·litat, tot i que el clima de l ‘indret no era gaire adequat per la seva tuberculosi. Hi va romandre tres anys, de 1946 a 1949, any en que va morir en un hospital de Londres, on l’havien traslladat donat el seu mal estat de salut. Saps quina illa era?

  1. a) Jura
  2. b) Islay
  3. c) Mull
  4. d) Arran

2.- Alexander Selkirk fou un mariner que diuen va inspirar el Robinson Crusoe d’en Daniel Defoë. Una illa del Pacífic, que pertany a l’Arxipèlag de Juan Fernández, porta el seu nom, però abans aquesta illa es denominava d’altre manera. Com es deia?

  1. a) Isla Perdida
  2. b) Isla de la Desesperación
  3. c) Isla de Mas Afuera
  4. d) Isla Encontrada

3.- L’obra teatral Otel·lo, de Shakespeare, narra els conflictes conjugals d’aquest senyor i la seva esposa Desdémona. En diversos actes de l’obra, l’acció passa en una illa mediterrània. Quina?

  1. a) Sardenya
  2. b) Malta
  3. c) Xipre
  4. d) Creta

4.-  La posada de Jamaica és una novel·la de l’escriptora anglesa Daphne de Maurier. L’acció, però, no passa en aquella illa caribenya sinó a la costa d’un comtat anglès. Quin?

  1. a) Devon
  2. b) Cornualla
  3. c) Sommerset
  4. d) Bristol

5.- John Steinbeck, l’escriptor nord-americà,  Nobel de de literatura 1962, autor de Al este del Edén i altres famoses obres, era biòleg marí. De fet, un dels seus escrits relaten una expedició en que ell va participar per capturar espècies d’animals marins, en un indret de la costa americana.  En quin lloc transcorre l’expedició?

  1. a) El mar Carib
  2. b) El Golf de Mèxic
  3. c) El Golf d’Alaska
  4. d) El mar de Cortés