Categoria: ACTIVITATS

CONCURS DEL 22 DE JUNY

D’ESCRIPTORS I EL MEDITERRANI

1 . Josep Pla, en una de les seves històries del mar, esmenta el naufragi del motoveler CALA GALIOTA, ocorregut el 3 de desembre del 1946. Conta que el contramestre de l’embarcació era de la costa gironina. De quin poble?

1. De Lloret de Mar
2. De Blanes
3. De l’Escala
4. De Cadaqués

2.- Seguint amb en Josep Pla, va ser propietari una temporada d’un quillat mallorquí, de nom MESTRAL, fet a l’Escala. Recordes el nom del mestre d’aixa que el va construir?

1. Miquelet
2. Rafalet
3. Vadoret
4. Lluiset

3.- Gaziel (Agustí Calvet) va fer de corresponsal a la Gran Guerra pel diari “La Vanguardia”. No obstant, als inicis de la guerra escrivia per un altre diari el director del qual no quedà satisfet amb els seus articles i Gaziel l’abandonà per incorporar-se a “La Vanguardia”. Saps el nom del diari que el va rebutjar?

1. Diari de Barcelona (El Brusi)
2. El Correo Catalán
3. La Veu de Catalunya
4. La Solidaridad Obrera

4.- A l’obra d’en Josep Mª de Sagarra, EL CAFÈ DE LA MARINA, la Caterina és pressionada per que es casi amb un distribuïdor de marisc més gran que ella, tot i que a qui estima és a Claudi, un noi del poble. Saps de quina localitat era el distribuïdor de marisc?

1. De Llançà
2. De Colera
3. De Banyuls
4. De Cervera

5.- A l’ODISSEA, Ulisses es troba, en el seu viatge, amb dues bruixes o fetilleres: Circe i Calypso. L’una, Circe, vivia a l’illa de Eea. L’altre, Calypso, a l’illa de

1. Ogigia
2. Strofades
3. Anydro
4. Anafi

Posem a prova els vostres coneixements d’arboradures i veles

Quina és la resposta correcta?

1  L’aparell Marconi deu el seu nom a

1. Haver estat creat pel Sr. Guglielmo Marconi, inventor de la radio
2. La seva eixàrcia morta recorda els vents d’una antena de radio
3. La va expandir pel mon un italià que es deia Marconi
4. El seu origen va ser a la plaça San Marco de Venecia

2  Les veles al terç es denominen així per que

1. El punt de drissa és a un terç de la longitud de la verga
2. La verga es situa a un terç de l’alçada del pal
3. El pal és situat a un terç cap a proa de l’eslora
4. La superfície vèlica es reparteix un terç cap a proa i dos terços a popa

3  La vela bermudiana és el resultat de l’evolució d’una altre tipus de vela. Quina?

1. Llatina
2. Quadra
3. Cangrea
4. Al terç

4  Les veles àuriques són un conjunt de tipus de veles que tenen en comú

1. Es disposen transversalment a l’eix de cruixia
2. Es disposen alineades amb l’eix de cruixia
3. Són isades sempre al capdamunt dels pals
4. Disposen d’una àuria al voltant de la tela

5  Els francesos denominen tapecul una petita vela col·locada

1. Sota el bauprès
2. Sobre el pic del pal de messana
3. A l’extrem de popa
4. Per l’aleta de babord

Aquests dies de neguit i confinament, l’AGAM ha passat per uns moments molt trists en perdre dos dels socis més destacats. En Josep Mateu i en Xavier Vilalta eren companys habituals de les nostres reunions de Junta i persones actives que dinamitzaven la vida social  de l’entitat posant-se sempre al capdavant de les iniciatives que es duguessin a terme.

També aquest estiu vàrem perdre el nostre soci Joaquim Pla Manuel-Rimbau, fill del President honorari de l’entitat, Joaquim Pla i Bartrina, bon navegant i d’ esperit mariner.

Però la vida segueix i hem de procurar no quedar-nos pel camí. Des de la Junta treballem per que no s’aturi l’activitat de l’associació.

Properament sortirà el número 33 de la revista “Exocetus volitans” amb articles prou interessants. Agraïm en Xavier que, pocs dies abans d’emmalaltir, encara vetllava pel butlletí, recollint amb paciència i ordenant els diversos articles. Tot i els inconvenients de la situació actual, en Jordi Baquero ha treballat per fer possible la publicació, contactant amb els impressors i els nostres amics de l’ASAME de Banyuls. En Quim Pla hi ha dedicat molt de temps, escrivint els editorials i revisant fins el mínim detall els possibles errors dels redactats. A tots ells moltes gràcies.

La xerrada del proper 29 d’abril, òbviament s’ha suspès. La re programarem més endavant, però ja serà passat l’estiu. També la conferencia del 13 de maig probablement s’hagi de suspendre.

En tot cas, la nostra intenció és continuar oferint a la ciutadania interessada en temes mariners, tan aviat com sigui possible, les nostres xerrades mensuals i altres activitats que organitzarem.

Us anirem informant.

La Junta

Altre cop el coronavirus s’ha emportat un membre significat de l’associació. En Xavier Vilalta, que tantes vegades havia participat en les nostres trobades, fent-nos gaudir amb els seus plats cuinats amb tanta il·lusió, ens ha deixat. Descansi en pau i segur que allà Dalt seguirà noves singladures amb companyia d’en Josep Mateu.

Els propers 30 i 31 de maig es prepara una trobada a la població de Salàs de Pallars, prop del pantà de Sant Antoni, d’embarcacions de vela llatina, per tal d’efectuar navegades d’embarcacions tradicionals del litoral en ple Pirineu. Interessats podeu visitar la pàgina https://fccpmf.blogspot.com

El 19 de febrer es celebrà, a la Facultat de Nàutica de Barcelona (Escola de Nàutica) , l’entrega de la mètopa de l’entitat al nostre President Honorari, Joaquim Pla i Bartina. L’acte va tenir lloc a la Sala de Juntes, presidit pel Degà, Dr. Agustí Martín. El motiu fou manifestar, per part de la Facultat, el reconeixement de la feina feta per en Quim en pro de la formació dels afeccionats a la mar al llarg de molts anys.

Assistiren a l’acte familiars, companys de l’AGAM i altres amics que varen felicitar en Quim pel reconeixement.

BORRASCA GLORIA

Un cop passada la llevantada d’aquest gener queden les destrosses, que han estat moltes a la nostra costa. El maig passat, en una de les conferencies organitzades per l’AGAM, el Dr. Rafael Sardà ens va parlar sobre la regressió de les platges i va vaticinar episodis com el ara esdevingut. Malauradament tenia raó en les seves previsions.

L’Associació declara el seu recolzament i agraïment a totes les entitats i organitzacions de voluntaris que s’han aplegat per netejar les platges dels elements aliens que la tempesta hi va dipositar. També fa una crida a les autoritats i ciutadania per que es posi seny en les construccions vora el mar, per tal de no envair amb actuacions urbanístiques l’espai que correspon de forma natural a les platges.