METGES D’A BORD 2

ALEXANDRE YERSIN 

Descobridor del bacil de la pesta bubònica “Yersinia pestis

El personatge d’avui va tenir una vida plena. Es va dedicar a allò que volia: l’aventura, la investigació i la ciència al servei dels altres. Va conviure amb comunitats humils de pescadors i camperols, ajudant-los en la seva quotidianitat.

Va néixer a Suïssa, al cantó del Vaud, en 1865. Estudià medecina a Alemanya, a Marburg i a Berlin. En 1887 va entrar a treballar als laboratoris Pasteur, a Paris, forjant una bona amistat amb Louis Pasteur que durà fins la mort d’aquest. Cansat de la vida de laboratori i desitjant aventures es va enrolar com a metge d’a bord en 1890 a les Messageries Maritimes, essent el seu primer vaixell el vapor Oxus, que feia el trajecte entre Marsella i Saigon. Una vegada a la Indoxina francesa la companyia naviliera el destinà al vapor mixta Volga que cobria la línia entre Saigon i Manila, llavors encara possessió espanyola. Allà va fer amistat amb una congregació de Jesuïtes que tenien un observatori astronòmic i feien investigacions sobre salut en comunitats indígenes.

El càrrec de metge d’a bord li proporcionava força temps lliure. Navegava un terç del mes descansant els altres dos terços, la meitat a Saigon i l’altre a Manila. Es va comprar un sampan a Saigon i amb ell feia expedicions pels interiors tant de l’actual Vietnam com de l’illa de Luzon, assabentant-se dels problemes de salut dels pobladors. El capità del Volga, bon amic seu, li permetia embarcar el veler a cada viatge. En les seves expedicions a l’interior, cada cop més duradores, va conèixer plantadors europeus i ètnies diverses de la Cochinchina.

Un anys després de l’arribada a Vietnam, Messageries Maritimes el canvia de vaixell. El destina al Saigon, un petit vapor de càrrega i passatge que cobria la línia Saigon – Haiphong comandat pel capità Flotte.

Aquest se n’adona de seguida de l’interès de Yersin per l’interior del país i l’autoritza a vegades a quedar-se a Nha Trang, a mig camí entre Saigon i Haiphong, fins la tornada del vaixell, per tal de que pugui explorar el rerepaís.

Al cap d’un any de navegació amb el Saigón, cansat de la vida al mar, demana l’excedència de la companyia naviliera i abandona la vida marinera començant una altre de metge de poble. Tenia 29 anys

En el transcurs dels anys posteriors, ja nacionalitzat francès, va crear un centre d’investigacions de malalties tropicals, va plantar cultius d’arbres de cautxú i de quina, però, per sobre de tot, investigà les malalties infeccioses, descobrint el bacil de la pesta bubònica que porta el seu nom (Yersinia pestis) en 1894, que feia estralls en les ciutats i viles de l’Extrem Orient i fabricant després el sèrum per guarir els malats d’ella.

Va morir a Nha Trang en 1943. Mesos abans havia col·laborat amb la guerrilla viet-min, elaborant un calendari de les marees al port de la ciutat per tal de prevenir un possible desembarcament japonès.

Encara avui, a l’actual Vietnam, te un museu, un Institut de recerca i una Universitat amb el seu nom i és l’únic europeu amb un monument al país que continua essent venerat pel poble vietnamita i per les seves autoritats.

     

Imatge dels vapors Oxus i Saigon : Enciclopedia de Messageries Maritimes

METGES D’A BORD

Els vaixells que transporten passatgers han comptat des del segle XIX amb la figura del metge d’a bord. Era una característica que s’anunciava als cartells promocionals de companyies navilieres, juntament amb altres serveis, amb l’objectiu d’atraure els viatgers.

A cada vaixell o vapor, un professional de la medicina cuidava del passatge. Encara avui, als creuers turístics i bucs de passatge és obligada la presencia d’un equip complert  de personal sanitari.

Alguns d’aquest metges navegants varen aprofitar l’estada a bord o el viatge a terres llunyanes per investigar i realitzar assajos que varen desembocar en troballes importants tant en el camp de la Medicina com d’altres ciències.

Encetem una sèrie de breus articles sobre científics que, en una època de la seva vida, exerciren com a metges de vaixells de passatgers i que de la seva experiència va sorgir algun descobriment notable, o bé la seva feina els va permetre viatjar a llocs del planeta on l’exercici de la professió els portaren a descobrir algun mètode per guarir malalties que, a l’època, eren veritables flagells de la humanitat.

Començarem per JULIUS ROBERT VON MAYER.

Aquest metge alemany, nascut a Heilbronn en 1814, estudià medicina a Tubinga i a Munich. De jove en 1840, es va enrolar com a metge en una companyia naviliera que feia la ruta de les Índies Orientals, l’actual Indonesia.

En la seva estada allà, mentre navegava entre Java, Sumatra i altres illes, es va adonar que la sang venosa dels nadius era quasi d’un vermell tant viu com l’arterial, a diferencia de les persones europees en que el color de la sang venosa és força més fosc que l’arterial.

El color vermell viu és degut a l’oxidació del ferro que porta l’hemoglobina de la sang. A més hemoglobina oxidada més viu és el vermell. Com que la sang venosa ja ha perdut part de l’oxigen en reaccionar aquest amb els aliments en els processos metabòlics, el vermell es torna més fosc.

L’ observació de la poca diferencia de colors en els dos tipus de sang el va portar a investigar el cas, arribant a la conclusió que les altes temperatures del tròpic feien que no es necessités tant d’oxigen per mantenir el metabolisme. És a dir, la sang arterial perdia o consumia menys oxigen en la producció de l’ energia necessària per viure. El que va observar Mayer era que, als tròpics, la quantitat d’oxigen requerida per proporcionar l’energia vital era inferior a la necessària en climes més freds.

Aprofundint en aquest fenòmens va estudiar la relació entre calor i moviment produït, és a dir, entre energia calorífica i treball. A partir d’aquí va enunciar el Primer Principi de la Termodinàmica “ La energia no pot ser creada ni destruïda” .

Va intentar quantificar l’equivalent mecànic del calor. Publicà diferents obres sobre el tema però sense obtenir gaire ressò. L’èxit se’l va emportar James Prescott Joule,  que va estudiar també el fenomen. Avui dia el Joule és la unitat de energia, treball i calor en el Sistema Internacional d’Unitats.

El Dr. Mayer va morir en 1878 sense ser del tot reconegut com a gran científic. Posteriorment sí s’ha admès la seva important contribució a la Física. Probablement no hagués fet les aportacions a la Termodinàmica si no s’hagués enrolat a la Marina Mercant per visitar els tròpics en una època en que els viatges eren molt més feixucs i llargs que avui dia.

En la propera publicació parlarem d’un altre metge d’a bord que va descobrir la vacuna contra la pesta bubònica. El Dr. Alexandre Yersin.

Dr. Julius Robert Von Mayer

 

 

FRANCESC ARAGÓ; un eminent català poc conegut

M’havia intrigat feia temps per què un centre d’investigació marina, el LABORATOIRE ARAGÓ, de Banyuls de la Marenda, pertanyent a la Universitat Pierre et Marie Curie de Paris i al CNRS, tenia un nom tan poc francès com ARAGÓ.

En les meves visites als nostres amics de l’ASAME, a Banyuls, no vaig gosar preguntar, així que vaig haver d’esperar un dia en que, per casualitat,  va sortir una breu ressenya d’aquest nom a la premsa i retornà la meva curiositat sobre el tema i em vaig assabentar del següent:

{“subsource”:”done_button”,”uid”:”D6F36DED-B6FC-4BA3-BB82-CD549B447625_1586789929823″,”source”:”editor”,”origin”:”gallery”,”source_sid”:”D6F36DED-B6FC-4BA3-BB82-CD549B447625_1586789929855″}

François (o Francesc) Aragó fou un notable matemàtic, físic i astrònom nascut en 1786 a Estragel, un poblet proper a Perpinyà. Segon fill d’una família catalana de propietaris agrícoles ben aposentats al Rosselló, aviat va donar senyals de gran intel·ligència i ganes d’aprendre.

Acabat el Batxillerat a Perpinyà, es traslladà a Paris on estudià matemàtiques i astronomia.

Com a astrònom i secretari-bibliotecari del Bureau des Longitudes de l’Observatori de Paris, va participar en la mesura del meridià per establir la longitud exacte del metre, cosa que el va portar a Espanya. A Mallorca va coincidir amb els moviments de tropes franceses a la frontera en 1808, preparatòries a la invasió napoleònica, i fou detingut com sospitós d’espia per les autoritats illenques. L’home es va escapolir en un pesquer passant diverses aventures que el varen portar a ser detingut i confinat a Palamós, a conseqüència de l’abordatge d’un vaixell corsari espanyol. Finalment pogué arribar a França, via Algèria, després d’una segona fugida.

Un cop a la metròpoli continuà amb la seva tasca científica, negant-se a recolzar Napoleó I Emperador, per haver traït aquest l’esperit republicà de la Revolució Francesa.

Un cop restablerta la República es va dedicar a la política, arribant a Ministre en un govern que abolí la esclavitud en tot el territori nacional.

Desencisat pel retorn del 2n. Imperi de Lluis Napoleó, ell que era fervent republicà, va abandonar la política per centrar-se en la ciència fins la seva mort, ocorreguda en 1853.

Joaquim Serra

AGAM

 

NOU EXOCETUS VOLITANS 2019

Clica sobre PUBLICACIONS per accedir al nou EXOCETUS VOLITANS  nº 33 de l’any 2019 editat conjuntament per l’AGAM i l’ASAME