Elementor #2312

VELA I CIÈNCIA

La Vendée Globe és una prova de resistència per a navegants solitaris que, un cop cada quatre anys, és celebra sortint de Les Sables d’Olon i tornant al mateix lloc després de circumnavegar el Globus la major part del temps per l’Oceà Austral: La ruta dels Clípers.

En l’edició del 2020 – 2021 el barceloní Dídac Costa va participar-hi, acabant la prova, cosa molt meritòria, i a més, va contribuir a augmentar el coneixement sobre les condicions físiques de salinitat i temperatura de les aigües que travessava amb el seu veler, gràcies a uns sensors col·locat al buc del vaixell, proporcionats per l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

L’obtenció de dades en aquelles latituds és complicat, degut a la llunyania, a l’estat de la mar sovint mogut, però a la vegada és molt important ja que a l’Oceà Austral està situat un dels pocs punts de formació d’aigua fonda dels oceans, concretament l’origen de la corrent circumglobal responsable en gran part del clima de La Terra.

Ens alegrem d’aquesta simbiosi entre l’esport de la vela i la Oceanografia, que esperem sovintegi en els propers temps.

Elementor #2304

DESBALLESTAMENT DEFINITIU DEL PAILEBOT JOSÉ MARIA MASIQUES

MALGRAT ELS INTENTS DE SALVAR-LO, EL DESBALLESTAMENT DEL PAILEBOT NOSTRAMO (EX-JOSÉ MARIA MASIQUES) ÉS JA UN FET, TOT I LA SORPRESA I INTENTS D’EVITAR EL FET DEL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA I DE L’EUROPEAN MARITIM HERITAGE. PUERTOS CANARIOS, L’ADMINISTRACIÓ COMPETENT EN L’AFER, HA TIRAT ENDAVANT. 

 FOTO (autor Daniel Oropesa puentedemando.com)

Elementor #2294

UNA ALTRE OPORTUNITAT PERDUDA

S’està procedint al desballestament del motoveler NOSTRAMO en un port de Tenerife. Aquest nom pot ser no us diu res però l’altre nom que va tenir aquest veler centenari JOSÉ MARIA MASIQUES probablement us digui quelcom més.

La naviliera barcelonina Masiques (José Maria Masiques, Hijos de J.M. Masiques) fou molt activa a començaments del segle XX transportant sobre tot sal i altres materials a dojo, amb els seus velers. Visitaven amb freqüència els ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, en el transcurs dels seus viatges a ses illes i al llevant peninsular.

Un dels sobrevivents d’aquells velers purs fou el José Maria Masiques. Construït totalment en fusta el 1918 a les drassanes Cardona, va fer el cabotatge molts anys per aquella naviliera. Rebatejat com a Conquistador i posteriorment motoritzat, modernitzat i transformat en vaixell de lleure, batejat com a Nostramo, es dedicà a fer charters turístics per les illes Canàries.

Abandonat des de 2019 serà desballestat al no haver trobat cap institució que es vulgui fer càrrec del seu manteniment. Una pena que el patrimoni marítim tingui tant poques oportunitats de conservar els seus elements. Enveja far quan al visitar ports de països europeus molt més sensibles als valors històrics, sentimentals i culturals dels seus propis bens, admirem els vaixells centenaris, de vegades procedents del nostre propi país.

Elementor #2286

EL PARC EÒLIC MARÍ DEL GOLF DE ROSES

El golf de Roses és escenari de diversos projectes per instal·lar-hi un parc d’aerogeneradors. La controversia formada per aquesta noticia entre favorables i detractors de la iniciativa, fan que l’AGAM, sempre sensible a “tot lo mariner ” cregui convenient facilitar als afeccionats a la mar informació sobre aquests projectes.

Us oferim adreces per informació de les empreses interessades en la construcció. En una propera entrega publicarem adreces sobre estudis ambientals d’universitats sobre l’assumpte i també la opinió de sectors econòmics afectats, positiva o negativament, sobre la qüestió.

Fins el moment, agost 2022, s’han presentat quatre projectes de quatre empreses diferents. Són:

EÒLICA MARINA. PROJECTE TRAMUNTANA

IBERDROLA PROJECTE GAVINA

SAITEC  Med Float Pilot Parc

COBRA PROJECTE CATWIND

El mes adelantat és el Tramuntana. Podeu veure simuladors i informació a https://parctramuntana.com    https://parctramuntanapaisatge.com

El més modest és SAITEC amb no més 5 aerogeneradors. El més gran és el de COBRA, l’últim a arribar, amb una capacitat de 1200 MW.  Podeu informau-vos a elperiodicodelaempresa.com/cobra-salta-a-la-eolica-marina-en-espana-con-tres-grandes-proyectos-en-cataluna-galicia-y-andalucia. En relació a Iberdrola podeu fer-ho a  elperiodicodelaempresa.com/iberdrola-lanza-parque-eolico-marino-500-mw-cataluna

Elementor #1989

L'ENDURANCE

Sorpresa!!!

S’ha trobat el derelicte del vaixell ENDURANCE,  de  l’explorador antàrtic Ernest Shakleton,  molt ben conservat.

 Sembla que la temperatura molt baixa de les aigües més l’absència de llum, ja que es troba a 3000 metres de fondària, han impedit la proliferació d’organismes perforadors de la fusta, i l’absència d’oxigen dissolt a l’aigua han preservat els metalls de la corrosió.

RESPONSABILITATS EN L’INCIDENT DEL CANAL DE SUEZ

L’amic Benet Morera ens envia aquest correu per informar-vos bé sobre les responsabilitats del EVERY GIVEN

https://elpais.com/economia/2021-03-30/tras-el-bloqueo-en-el-canal-de-suez-llega-el-juego-de-buscar-al-culpable.html

DERELICTE A LES ILLES FORMIGUES

El temporal Glòria va fer mal, però també va servir per destapar restes de naufragis desconeguts o perduts a la Costa Brava. Tal és el cas del Formigues I, un vaixell romà, de primers del segle I (d.c.) que, carregat de vi tingué la mala sort de naufragar en aquells rocams en front de Mont-ras. Un dels elements que fan interessant aquest derelicte és el mètode de construcció naval emprat pels constructors del vaixell ara retrobat. Retrobat, ja que, als anys cinquanta del segle passat es descobrí, però es va perdre la seva ubicació exacta, fins que el Glòria el va desenterrar de la sorra del fons.

Els membres dels CASC hi estan treballant. L’enllaç per saber-ne més és

https://www.ara.cat/cultura/Descobreixen-vaixell-mes-antic-comerc-Catalunya_0_2565943552.html

 

LA VENDÉE GLOBE

Demà diumenge, 8 de novembre, surt de Les Sables-d’Olonne la regata Vendée Globe de navegants solitaris, amb la intenció de donar la volta al mon. En aquesta edició hi participa el català Dídac Costa al qual li desitgem molta sort.

La regata travessarà l’Atlàntic fins les costes brasileres, arrumbant després al Sud per navegar a favor dels vents australs cap a l’Est, passant el Cap de Bona Esperança, travessant l’Indic i el Pacífic, retornant a l’Atlàntic pel Cap Horn i pujant al Nord altre cop fins el port francès.

Podeu seguir l’esdeveniment a vendeeglobe.org/fr. 

 

No hi ha edat per navegar

El ciutadà suec Sven Yrvind, de 82 anys, va arribar el 22 d’ocubre passat a Porto Santo (Madeira) després de 100 dies de navegació en solitari i de fer més de 3000 milles a través de l’Atlàntic, a una velocitat mitjana d’uns 2 nusos. Va deixar anar amarres a Alesund (Noruega) i va arribar a Madeira, fent escala d’una setmana a les Açores.

Svend és un navegant i constructor d’embarcacions de petites dimensions i de disseny molt singular. El 1980 va passar el Cap Horn amb un veler, el Bris II, de només 15 peus. Les característiques dels seus vaixells són les seves petites dimensions i que aprofiten l’energia del vent i del sol per moure’s.

Quan va arribar a Porto Santo, el primer que va fer fou posar-se la mascareta. No fos cas…

Li desitgem un bon retorn.

L’HIDROGEN PREN POSICIONS COM A COMBUSTIBLE EN EL TRANSPORT MARÍTIM

En la recerca de combustibles nets per propulsar vaixells mercants, fins ara el gas natural liquat LNG era el que tenia més probabilitats de guanyar la cursa. Però en els últims temps l’hidrogen es presenta com una alternativa millor per impulsar mercants, inclús de gran tonatge.

L’empresa Toshiba, juntament amb Hyundai i Samsung estan treballant en un important projecte, finançat per la naviliera Nippon Yusen Kaisha, de construcció d’un ferri de demostració, impulsat per gas hidrogen. El projecte estarà acabat al 2024 i pretén convèncer el sector navilier de les possibilitats d’aquest gas com a combustible alternatiu net al LNG.

L’hidrogen és el combustible més net trobat fins ara, ja que com a gas d’escapament en la seva combustió i alliberament d’energia no més produeix vapor d’aigua. Això en teoria. En realitat, també produeix petites quantitats d’òxids de nitrogen, procedents del nitrogen de l’aire, comburent ordinari en un motor, però aquestes quantitats són molt menors que les d’un combustible fòssil. No obstant té el greu inconvenient  que no és un combustible primari, és a dir, necessita ser produït amb un consum d’energia (eléctrica en aquest cas) superior a la que torna al cremar.

Hi ha la confiança que, en el futur es podrà utilitzar productors d’electricitat de baix cost,   (les energies renovables), per obtenir l’hidrogen procedent de l’aigua, matèria primera molt abundant i barata.

El risc d’explosió i inflamació, que és alt, no ho és més que el de la gasolina o gas liquat.

De moment però, el seu ús en automoció no es preveu proper. Per tant, no més en el transport marítim i en menor grau, en el ferroviari, es continua apostant per l’hidrogen.