METGES D’ABORD 2
Alexandre Yersin
Descobridor del bacil de la pesta bubònica “Yersinia pestis”
El personatge d’avui va tenir una vida plena. Es va dedicar a allò que volia: l’aventura, la investigació i la ciència al servei dels altres. Va conviure amb comunitats humils de pescadors i camperols, ajudant-los en la seva quotidianitat.
Va néixer a Suïssa, al cantó del Vaud, en 1865. Estudià medecina a Alemanya, a Marburg i a Berlin. En 1887 va entrar a treballar als laboratoris Pasteur, a Paris, forjant una bona amistat amb Louis Pasteur que durà fins la mort d’aquest. Cansat de la vida de laboratori i desitjant aventures es va enrolar com a metge d’a bord en 1890 a les Messageries Maritimes, essent el seu primer vaixell el vapor Oxus, que feia el trajecte entre Marsella i Saigon. Una vegada a la Indoxina francesa la companyia naviliera el destinà al vapor mixta Volga que cobria la línia entre Saigon i Manila, llavors encara possessió espanyola. Allà va fer amistat amb una congregació de Jesuïtes que tenien un observatori astronòmic i feien investigacions sobre salut en comunitats indígenes.
El càrrec de metge d’a bord li proporcionava força temps lliure. Navegava un terç del mes descansant els altres dos terços, la meitat a Saigon i l’altre a Manila. Es va comprar un sampan a Saigon i amb ell feia expedicions pels interiors tant de l’actual Vietnam com de l’illa de Luzon, assabentant-se dels problemes de salut dels pobladors. El capità del Volga, bon amic seu, li permetia embarcar el veler a cada viatge. En les seves expedicions a l’interior, cada cop més duradores, va conèixer plantadors europeus i ètnies diverses de la Cochinchina.
Un anys després de l’arribada a Vietnam, Messageries Maritimes el canvia de vaixell. El destina al Saigon, un petit vapor de càrrega i passatge que cobria la línia Saigon – Haiphong comandat pel capità Flotte.
Aquest se n’adona de seguida de l’interès de Yersin per l’interior del país i l’autoritza a vegades a quedar-se a Nha Trang, a mig camí entre Saigon i Haiphong, fins la tornada del vaixell, per tal de que pugui explorar el rerepaís.
Al cap d’un any de navegació amb el Saigón, cansat de la vida al mar, demana l’excedència de la companyia naviliera i abandona la vida marinera començant una altre de metge de poble. Tenia 29 anys
En el transcurs dels anys posteriors, ja nacionalitzat francès, va crear un centre d’investigacions de malalties tropicals, va plantar cultius d’arbres de cautxú i de quina, però, per sobre de tot, investigà les malalties infeccioses, descobrint el bacil de la pesta bubònica que porta el seu nom (Yersinia pestis) en 1894, que feia estralls en les ciutats i viles de l’Extrem Orient i fabricant després el sèrum per guarir els malats d’ella.
Va morir a Nha Trang en 1943. Mesos abans havia col·laborat amb la guerrilla viet-min, elaborant un calendari de les marees al port de la ciutat per tal de prevenir un possible desembarcament japonès.
Encara avui, a l’actual Vietnam, te un museu, un Institut de recerca i una Universitat amb el seu nom i és l’únic europeu amb un monument al país que continua essent venerat pel poble vietnamita i per les seves autoritats.
