Elementor #2654

CONSERVATORI DEL LITORAL

INFORME DE LA 3ª JORNADA – DEBAT CONSERVATORI DEL LITORAL

GIRONA 17 DE NOVEMBRE 2023  AUDITORI JOSEP ILRLA

 L’AGAM va participar, en la persona del seu president,  com a assistent a la tercera jornada debat sobre la creació del CONSERVATORI DEL LITORAL, promoguda per SOS Costa Brava.

 

L’entitat SOS Costa Brava fa anys que pressiona per que l’Administració Catalana creï el CONSERVATORI DEL LITORAL, en l’àmbit de la Costa Brava, a semblança del CONSERVATOIRE DU LITORAL francès, que abasta la costa mediterrània gala.

L’objectiu del futur conservatori es pot resumir en “Ni un pam més de ciment a la Costa Brava”.

Intentarem resumir el que va donar de sí la jornada

1.- Va intervenir el Sr. Eduard de Ribot, advocat i impulsor del projecte. Presentà els objectius que son:

a) Creació d’un ens autònom, CONSERVATORI DEL LITORAL, dins de la Generalitat de Catalunya, que protegeixi el litoral de la especulació urbanística. A tal efecte, aquest ens hauria de protegir, mitjançant compra o expropiació, aquells terrenys susceptibles de ser urbanitzats i que, pel seu interès ecològic o paisatgístic, han de ser conservats sense construccions.

b) El finançament vindria de la taxa turística. No caldria augmentar els organismes o dependències de la Generalitat, ja que, al seu parer, l’Institut Català del Sol (INCASOL) o bé el Departament de Territori, via Direcció General de Polítiques de Muntanya i Litoral, se’n podria fer càrrec sense augment de personal ni de pressupost.

Urgeix actuar sobre alguns punts sensibles, com pot ser la pineda a la desembocadura del Ridaura, a Platja d’Aro, on està prevista l’ampliació de la Marina més la construcció d’un bon grapat d’apartaments i un hotel.

Begur, Aigua Blava, on una pedrera abandonada s’està omplint de xalets, en prejudici d’una pineda adjacent.

Palafrugell, Calella on està en perill de desaparició una pineda, pulmó e la zona.

Altres exemples al llarg de la costa, Cadaqués, Port de la Selva, etc.

El model a seguir, segons Ribot, és el francès.

El Parlament de Catalunya, el 2020 ja va aprovar la confecció d’una llei de defensa de la costa, a través de la creació del Conservatori, donant un termini de dos anys per confeccionar-la.

A hores d’ara no s’ha fet la feina.

2.- Intervenen la Directora General de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Sra. Roser Bombardó i el responsable de projectes estratègics de la Direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Sr. Ferran Miralles.

Aquests funcionaris rebaixaren les expectatives argüint tota una sèrie d’obstacles i dificultats per poder crear l’ens, d’índole tècnica i legal.

INCASOL no pot gestionar sols no urbanitzables. La expropiació necessita arguments per poder portar-se a terme, arguments que, a l’actualitat, no existeixen legalment. Es pot expropiar per fer una carretera però no per conservar un paisatge.

No obstant, varen assegurar que, el 2024, la llei estaria llesta per la seva aprovació.

A continuació hi hagué una taula rodona, en que participaren alcaldes de Platja d’Aro, Torroella de Montgrí, Roses i Blanes que exposaren les dificultats per seguir una política conservacionista, a causa de les pressions urbanístiques, les lleis i ordenances que han de seguir, etc.

Tot hi això, tots manifestaren la intenció de treballar per crear espais conservats en els seus municipis.

La impressió que en vaig treure és que serà difícil que veiem un organisme similar al francès, de Conservatori del litoral, a la Costa Brava, al menys a curt o mitjà termini, donades les dificultats burocràtiques i legals que, avui per avui, dificulten la creació d’aquest ens i les pressions que, (suposadament) exerceixen i exerciran els poders econòmics lligats al sector turístic i de la construcció.

L’AGAM te per un dels seus objectius la conservació del patrimoni marítim i òbviament, el paisatge ho és. Per tant, pensem que cal que ens involucrem, al menys donant recolzament moral, a iniciatives que tinguin per objectiu la preservació de l’espai costaner i posar fi a les muralles de ciment que impacten el paisatge, degradant l’ambient que, anys enrere, ens feia estar satisfets de poder gaudir i de posseir com a poble.

Joaquim Serra

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *